Les fonts sota vigilància
Programa de seguiment de fonts a llarg termini
En el context del clima Mediterrani les fonts esdevenen hàbitats de mida reduïda que es poden considerar petites illes on l'aigua hi és generalment present, però situades en un entorn molt més secs. Això fa que s'hi desenvolupin unes comunitats molt característiques que no podrien subsistir sense l'esmentada presència de l'aigua.
Les fonts, a més, han tingut molta rellevància cultural, i han estat lloc de trobada alhora que han servit com a punts d'abastament d'aigua, un fet que perdura a dia d'avui.
Enmig de l'actual escenari de canvi global, les fonts corren un greu perill de patir períodes cada cop més llargs de manca d'aigua o fins i tot d'assecar-se definitivament. Això podria comportar, en un primer estadi, una simplificació de les comunitats, i finalment la pèrdua irremeiable de la particular fauna i flora que hi habita (Fernández-Martínez et al. 2024).
Per tal d’augmentar el coneixement sobre aquests ecosistemes, la Delegació de la Serralada Litoral Central de la ICHN va iniciar el 2013 el Projecte Fonts que durant els darrers 10 anys ha estat estudiant nombrosos aspectes de les relacions entre les característiques fisicoquímiques de les aigües i els briòfits (molses i hepàtiques) que són un dels principals protagonistes dels ecosistemes fontinals.
La sequera persistent dels darrers 3 anys (2021-2023) ja ha posat en evidència una problemàtica greu, i recentment s'ha constat una pèrdua dramàtica de cabal del 91,9% del global a 31 fonts estudiades ara fa deu anys, el 45% de les quals ara roman seca (Corbera et al. 2023).
Amb l'objectiu d'avaluar els possibles canvis que pateixen les fonts i la composició fisicoquímica de les seves aigües, així com la densitat i diversitat dels organismes que les habiten, l'any 2023 s'ha iniciat un programa de seguiment a llarg termini de 32 fonts de tipologies diferents i distribuïdes en un gradient latitudinal que va des de la Serralada Litoral fins al Pirineu.
Propostes de futur
Les dades obtingudes durant l'any 2023 han de servir de base per el seguiment en els anys futurs. L'objectiu és repetir el mateix mostreig seguint el mateix protocol un cop cada any. Això permetrà establir els canvis que es produeixin a mitjà i llarg termini i testar si aquests tenen relació amb els canvis ambientals que es vagin succeint.
El primer any d'aquest estudi va rebre el suport econòmic de la Secció de Ciència i Tecnologia de l'Institut d'Estudis Catalans. A partir de 2024, el projecte de seguiment de fonts rep finançament del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural
Què fem
A cada una de les fonts es va seguir el mateix protocol: es mesurava el cabal, la conductivitat, el pH i la temperatura de l'aigua, i es recollia una mostra per a la posterior anàlisis de contingut d’ions majoritaris i elements traça. Es calculava la superfície de l'àrea humida (directament afectada per l'aigua de la font) i s'identificaven tots els organismes que hi eren presents. A més a tres quadrats de 50×50 cm que es van establir a cada un dels tres microhàbitats seleccionats (paret de la font, pica o pericó i desguàs) es mesurava el percentatge de cobertura (per a la vegetació) i el nombre d'organismes (per a la fauna) per cada un dels 25 quadrats de 10×10 cm inclosos en els quadrats de 50×50. Si en algun cas calia una identificació posterior al laboratori, es va recollir una mostra el més petita possible, per tal de no alterar la composició de la comunitat.
Resultats del projecte
Durant l'any 2023 el seguiment es va realitzar des de mitjans de maig a principi de juliol. Dues de les fonts visitades estaven seques (font del Ferro de Dosrius i font de Briançó), mentre que a la font de Sant Patllari es van obtenir els valors més alts de cabal (7.000 ml s–1). Pel que fa a la conductivitat aquesta va variar entre 28 µS cm–1 (font Clareta, Matagalls) i 1.316 µS cm–1 (font del Sot, Dosrius).
En el conjunt de les 32 fonts es van identificar un total de 91 organismes (taula 1): 36 briòfits, 33 fanerògames, 9 pteridòfits, 9 invertebrats, 2 amfibis, un fong i una alga.
La molsa Palustriella commutata és una espècie abundant en ambients calcaris i va ser de la que es van obtenir els valors més alts de cobertura en els quadrats de 0,25 m2 (68% a la font Fresca de Ridaura; taula 2). L'aiguarola (Chrysosplenium oppositifolium) és una fanerògama que prefereix sols silicis en zones molt humides de muntanya, a la font Negra (Vilallonga de Ter) i a la font Clareta (Matagalls) es van observar recobriments més alts del 50%. Fissidens va ser el gènere de molses del qual es va obtenir una diversitat més alta, en total es van identificar 6 espècies. Habitualment aquestes espècies ocupen àrees petites o es barregen amb altres espècies, però Fissidens grandifrons tenia valors força alts de cobertura (46,6%) a la font de can Pairana (Arbúcies). Cal destacar que generalment a cada font només hi creix una, o màxim dues, espècies d'aquest gènere, la qual cosa posa en evidència la diversitat entre fonts. La molsa Rhynchostegium riparioides prefereix aigües fredes, amb pocs nutrients i fort corrent, a la fonts de les Naiades es va tobar la cobertura més alta d'aquesta espècie (42,1%).
Entre els invertebrats cal destacar la presència del crustaci amfípode Echinogammarus longisetosus a 5 de les 32 fonts visitades, totes amb una relativa connexió del desaigua amb un curs fluvial proper. És probable que si aquesta connexió es perdés durant períodes perllongats de temps, aquestes poblacions estarien en un risc molt gran de desaparèixer. A la font Nespereta (Montnegre) en vam trobar en un nombre elevat el 2013, mentre que durant el seguiment d’aquest any, sense connexió fluvial, tant sols vam veure dos individus. També es va detectar la presència del gasteròpode invasor Potamopyrgus antipodarum, però de moment a una sola font, la de Bufaganyes (Garrotxa).
Finalment, i pel que fa als vertebrats destaca la presència de larves de salamandra a sis fonts. La presència d'aquesta espècie denota la bona qualitat de l'aigua i el bon estat de conservació de l'ecosistema fontinal.
Taula 1. Organismes identificats durant el primer any de seguiment (2023) a 32 fonts de Catalunya.
| Algues | Espermatòfits |
| Hildenbrandia rivularis | Alnus glutinosa |
| Fongs | Anemone hepatica |
| Scutellinia sp. | Cardamine flexuosa |
| Briòfits | Cardamine impatiens |
| Apopellia endiviifolia | Cardamine sp. |
| Brachythecium rivulare | Carex punctata |
| Brachythecium rutabulum | Carex remota |
| Bryum pseudotriquetrum | Chrysosplenium oppositifolium |
| Chiloscyphus polyanthos | Circaea lutetiana |
| Conocephalum conicum | Eupatorium cannabinum |
| Cratoneuron filicinum | Fragaria vesca |
| Ctenidium molluscum | Geranium robertianum |
| Didymodon tophaceus | Geum urbanum |
| Eucladium verticillatum | Graminia spp |
| Fissidens cf viridulus | Hedera helix |
| Fissidens crassipes | Hieracium murorum |
| Fissidens dubius | Hypericum androsaemum |
| Fissidens grandifrons | Lapsana communis |
| Fissidens rivularis | Lemna minor |
| Fissidens taxifolius | Lonicera sp. |
| Jungermannia atrovirens | Mycelis muralis |
| Kindbergia praelonga | Nasturtium officinale |
| Lophocolea bidentata | Oxalis sp. |
| Lophozia turbinata | Parietaria dioica |
| Lunularia cruciata | Plantago major |
| Marchantia polymorpha | Potentilla reptans |
| Mnium stellare | Ranunculus sp. |
| Oxyrrhynchium speciosum | Rubus ulmifolius |
| Palustriella commutata | Sambucus nigra |
| Pedinophyllum interruptum | Samolus valerandi |
| Plagiochila porelloides | Scrophularia auriculata |
| Plagiomnium affine | Urtica sp. |
| Plagiomnium undulatum | Viola sp. |
| Pohlia melanodon | |
| Rhizomnium punctatum | Invertebrats |
| Rhynchostegiella curviseta | Copèpode |
| Rhynchostegium riparioides | Dipters |
| Scapania undulata | Echinogammarus longisetosus |
| Southbya tophacea | Gasteropode indet. |
| Thamnobryum alopecurum | Hemipter |
| Pteridòfits | Miriapode indeter. |
| Adiantum capillus-veneris | Potamopyrgus antipodarum |
| Asplenium adiantum-nigrum | Pyrrhosoma nymphula |
| Asplenium trichomanes | Velia caprai |
| Athyrium filix-femina | |
| Dryopteris filix-mas | Vertebrats |
| Equisetum telmateia | Amfibis (larves) |
| Phyllitis scolopendrium | Salamandra salamandra |
| Polystichum setiferum |
Taula 2. Espècies amb els percentatges de cobertura més alts obtinguts al quadrat de paret (0,25 m2) durant el seguiment de 2023.
| Espècie | % | Font |
| Palustriella commutata | 68,0 | Font Fresca (Ridaura) |
| Palustriella commutata | 63,0 | Font de la Llena |
| Palustriella commutata | 53,6 | Font de la Pixarella |
| Chrysosplenium oppositifolium | 57,6 | Font Negra |
| Chrysosplenium oppositifolium | 53,2 | Font Clareta |
| Chrysosplenium oppositifolium | 42,8 | Font de la Cau |
| Adiantum capillus-veneris | 61,6 | Font del Sot |
| Cratoneuron filicinum | 50,0 | Font de Sant Roc |
| Fissidens grandifrons | 46,6 | Font de Can Pairana |
| Conocephalum conicum | 44,6 | Font Pobra |
| Scapania undulata | 43,2 | Font Clareta |